2022: agricultura i prou
Els ceps de macabeu i l’alzina gran de la vinya de l’hort un vespre d’hivern.
Aquest 2022 serà recordat per dues raons importants a Cal Cabanyes. En primer lloc, hem abraçat completament el que se’n diu agricultura de cultiu ecològic. [Aplaudiu i digueu: «Bravo!» o «Ja era hora!»] Més avall, parlaré detalladament sobre això. En segon lloc, cal recordar que els mesos d’estiu han estat extremadament calorosos i hem patit una sequera singular. Els ceps, els pobres, han sobreviscut gràcies a la capacitat que tenen les seves llargues arrels d’absorbir l’aigua del sòl profund del Penedès. Aquesta anomalia climàtica ha provocat que obtinguéssim una collita més escassa respecte d’altres anys; un 15% menys de mitjana segons els experts. Però, per contra, aquestes altes temperatures i la sequera han protegit les vinyes de l’atemoridor míldiu. Realment, els raïms es veien sans.
El grau alcohòlic que hem assolit al final de la fermentació ha estat més que acceptable; tant pel Merlot (14,12° % vol.), com per l’experiment de Macabeu amb barreja de Rossaqui i Moscatell (10,5° % vol). Està francament bé.
El pare i jo podant a la Segarra.
Inici de temporada
A finals del mes de novembre del 2021, vaig podar amb el pare les tires de ceps que cullo cada any a la Segarra. També em vaig entretenir, pel meu compte, de deslliurar de pistoles innecessàries els altres ceps de la vinya. El pare sempre em recorda que no s’ha de forçar els ceps a fer quantitat si busques la qualitat i una planta que visqui molts anys. És una relació lògica: menys raïm al cep, planta més vigorosa, més grau i millor fruita.
Passat l’hivern, al mes de maig i juny, vaig fer la poda en verd de les fileres de ceps que cullo. És una feina lenta i curosa, però absolutament necessària. Al merlot hi vaig haver de passar dues vegades. En aquesta varietat, els cavalls tornen a rebrotar al cap de poc de treure’ls. El resultat d’esporgar i escabellar ha estat més que evident durant la verema. Els ceps de les tires on no es va realitzar la poda en verd (només s’hi van tallar les vergues amb el tallavergues del tractor) han produït un most de 9,5° % vol. És a dir, 4,5° % vol. menys que els ceps que vaig cuidar jo mateix. No cal dir res més.
Ceps esporgats i escabellats. La poda en verd.
La collita
Enguany vam retardar la collita tot el possible. Sempre havia veremat abans que passes la màquina de collir del parcer, però aquest cop vaig voler esperar que el raïm estigués encara més madur. El merlot el vam collir en Gil i jo el 30 d’agost, diada de Sant Fèlix; i del macabeu ens en vam encarregar en Gil, l’Ovidi (que s’estrenava veremant) i jo el 3 de setembre.
Com cada any, una setmana abans de veremar, vaig fer els habituals peus de cup de macabeu i merlot. Cal que avisi, per si algú llegeix aquesta entrada i s’anima a fermentar el seu vi amb els propis llevats de la vinya, que és important barrejar sovint el peu de cup dues o tres vegades al dia. No només per ajudar a activar els llevats, sinó per què la superfície del líquid no es floreixi. Si se us floreix, cosa que a mi m’ha passat els últims dos anys, haureu de tornar a repetir l’operació.
A finals de juliol ja començava el verol.
La collita del merlot
El merlot aquesta vegada el vaig tenir en maceració carbònica a una temperatura de 25° durant cinc dies. Seguidament, el vaig passar per la trepitjadora i li vaig afegir el peu de cup perqué s’activés ràpidament el procés de fermentació que vaig controlar tèrmicament a una temperatura mitjana de 20°. Quinze dies després d’haver-lo collit, el 13 de setembre, el densímetre marcava 995. La fermentació havia acabat.
L’analítica, que sempre encarrego a l’INCAVI uns dies després d’haver acabat la fermentació, ens donava les següents dades:
- Àcid acètic i acidesa volàtil: 0,64 ±0,05 g/L
- Diòxid de sofre total: 13 mg/L
- Acidesa total: >7,4 ±0,2 g/L
- Sucres (Glucosa+Fructosa): <1,2 g/L
- Grau alcohòlic volumètric total: >14,12 (±0,5) % vol
Com es pot veure, tots els paràmetres són normals. Potser l’àcid i l’acidesa estan al límit, però dins del que seria normal. El que cal destacar és el baixíssim nivell de diòxid de sofre, que el fa un vi dels encara anomenats «naturals».
I a nivell organolèptic, avui, a mitjan juny de 2023, el merlot ja presenta les característiques següents: el color, com que encara és jove, és d’un roig intens amb tons violacis. Pel que fa als aromes, s’hi intueixen fruites vermelles madures, i una mica de vainilla provinent dels vuit mesos que porta en fusta de roure. Al tast li trobo una textura prou sedosa, amb els tanins suaus i ben integrats. Els sabors de cireres i prunes madures que hem olorat encara destaquen més. El cos és força vellutat, a causa, segurament, del temps de maceració i del pas per fusta. El final d’aquest vi és prou persistent. No ens podem queixar. Encara el deixaré un altre mes en bota.
La collita del macabeu
Pel que fa al macabeu, vaig fer com l’any passat. Fermentació amb brisa, o sigui, un vi brisat perquè no disposo de premsa i encara tardaré a adquirir-ne una. Una vegada acabada la fermentació vaig fer de seguida el desfangat per evitar gustos massa herbacis. Enguany, com que la collita va ser minsa i amb el precedent del gust un punt verd dels anys passats, hi vaig afegir moscatell i rossaqui. Aquesta incorporació l’ha fet una mica més suau. A mitjans del mes de juny d’enguany (2024) encara descansa en bota de castanyer.
Aquestes han estat les dades obtingudes a l’analítica del macabeu una vegada acabada la fermentació:
- Àcid acètic i acidesa volàtil: 0,23 ±0,04 g/L
- Diòxid de sofre total: 8 mg/L
- Acidesa total: >5,8 ±0,2 g/L
- Sucres (Glucosa+Fructosa): <0,5 g/L
- Grau alcohòlic volumètric total: >10,42 (±0,5) % vol
En aquest cas podem observar que l’àcid i l’acidesa estan en un nivell més que acceptable. Són baixíssimes. També el diòxid de sofre és particularment baix. Una analítica, al meu entendre, amb paràmetres de somni! Uix!
Els meus cunyats, Gil i Ovidi, collidors entusiastes d’aquesta verema 2022.
La novetat d’enguany: agricultura i prou
Però la novetat més important d’aquest any ha estat el pas, finalment, a l’anomenada agricultura ecològica. Fent una mica d’història, la cosa és que quan el pare encara portava les vinyes, ja ens havíem plantejat d’inscriure-les al CCPAE. De fet, pràcticament ja les portàvem com si fossin ecològiques. Només ens calia fer servir adob procedent de ramaderia ecològica. Així de fàcil. El cas és que havíem intentat inscriure’ns al CCPAE, però curiosament, les taxes a pagar eren les mateixes tant per un gran propietari com per un petit propietari com nosaltres, no hi havia proporcionalitat. Increíble! No ens hi vam poder acollir per què no ens sortia a compte.
Al cap de poc d’haver arrendat les vinyes, es van flexibilitzar les condicions d’entrada al CCPAE i, a més, aquest tipus de raïm es començava a pagar molt més bé gràcies a la gran demanada que hi començava a haver al mercat. Així les coses, vam parlar amb el parcer per què ho passes a l’ecològic. Ens va costar molt convèncer-lo. El jove agricultor no ho acabava de veure clar… Potser perquè feia pocs anys hi havia hagut un atac de míldiu molt bèstia que va arrasar la collita de totes les vinyes de cultiu ecològic. Però finalment ho vam aconseguir, i aquesta collita ja es va fer dins el període de transició a ecològic que acabarà quan fem la collita del 2024. Enguany, el parcer ha acabat per abraçar aquest tipus d’agricultura en totes les vinyes que explota. Fantàstic i benvingudes siguin les subvencions que reben els pagesos si serveixen per fer aquests canvis!
Perejaume i les paraules locals
I això és tot el que puc explicar d’aquesta campanya. Per acabar, voldria fer esment d’unes paraules dites per en Perejaume al CCCB el 12 de març de 2013 sobre el terme «agricultura ecològica». Diu així:
«Ara que hi som, davant d’aquests conreus de sempre no puc més que alertar de l’ús cada vegada més freqüent del terme «agricultura ecològica». Com sabeu: qui té el nom té la cosa. I, doncs, qui hauria d’adjectivar la mena d’agricultura que practica és qui presenta novetats respecte a la que més o menys s’ha fet secularment. És, en definitiva, l’agricultura industrial que hauria d’anar adjectivada: la de sempre és agricultura i prou».
Ara bé, al meu entendre, l’agricultura «ecològica» actual encara em sembla massa «industrial», però és veritat que és molt més respectuosa amb el medi que la que s’ha practicat els últims decennis. Benvinguda sia! Ara convindria caminar ja cap a l’agricultura regenerativa. Per això serveixen les utopies!
Doncs au, fins la propera collita, salut, agricultura… i prou!
El meu petit celler el mes de setembre, a ple rendiment, encara que no ho sembli.
El tast del macabeu, fet també aquest mes de juny del 2023, el podem descriure de la següent manera:
El color és groc intens amb reflexos brillants i daurats. Al nas, hi trobo aromes frescos i afruitats: plàtan i llimona. Al paladar, el plàtan, que encara es fa més intens, però el que més destaca pel tipus de fermentació són uns matisos d’herbes mediterrànies (sajolida i espernallac) que el fan molt singular però que no m’hi acaben d’agradar. L’acidesa és força equilibrada. També s’hi nota la mica el moscatell que hi vam afegir i que ens hi ha donat un toc de fruita tropical. Pel que fa a la textura, el trobo un punt lleuger, ja que no té una graduació gaire elevada, però la sensació a la boca és suau i sedosa. La criança en bota de castanyer l’ha fet més rodó i untuós al paladar. El final és fresc però no gaire llarg. Encara no he trobat el vi tal com el desitjo, seguirem buscant.