2023 o enguany no collim
Raïms com a panses abans de collir…
M’hauria agradat escriure una nova entrada en aquest blog… idíl·lica, suau, complaent. Una entrada que parles de les excel·lències de les nostres vinyes i del vi de qualitat que sempre albirem… però no. No podrà ser: a finals de juny, rebíem de l’ADV de la Granada aquestes esfereïdores dades que l’Observatori de la sequera a l’Alt Penedès havia publicat en el seu butlletí:
«Aquesta setmana, segons el model d’índex d’humitat al sòl, assolirem probablement el punt de marciment permanent empíric que havíem marcat a totes les estacions. És a dir, un Índex d’Humitat al sòl del 0% (o inferior) de l’aigua fàcilment disponible per les plantes en els primers 45 o 60 cm del sòl. Les prediccions meteorològiques pels propers tres mesos no indiquen a priori un estiu especialment sec ni molt calorós en comparació a 2022, però això no minvarà les dificultats per tirar endavant la producció d’enguany.»
Concretament, a l’estació de la Granada, l’Índex d’Humitat del sòl en percentatge era del 0.2% amb una variació (p.p) de -1,9 que donà una qualificació d'»Extremadament sec». El més sec, per cert, de tot el Penedès.
Res que no sabéssim, però quan t’arriben aquestes dades veus clarament la dimensió de la tragèdia. Només cal veure els mapes d’aquí sota del Servei Meteorològic de Catalunya amb la precipitació acumulada els darrers 4 anys. El període 2019-2020 va ser normal, però en els tres que l’han seguit hi veiem com la sequera s’ha apoderat de la nostra comarca.
Precipitació acumulada en anys pluviomètrics (setembre-agost) des del període 2019-2020 (esquerra) fins al període 2022-2023 (dreta). Mapes ©: Servei Meteorològic de Catalunya.
No collim
A principis d’agost, en passar en bicicleta amb la meva dona per la Segarra –la vinya on hi tenim els ceps de merlot– vam veure l’estat lamentable en què es trobaven les plantes. La canòpia era ben escassa. Els raïms semblaven panses i moltes fulles havien quedat cremades a conseqüència de les altes temperatures. Li comento: «Aquest any no farem vi». Vaig veure clar que no es donaven les condicions per fer un vi de qualitat, o sigui que no calia perdre el temps. Que el culli a màquina el parcer i que el porti a la cooperativa. A veure si com a mínim recupera la despesa feta a la vinya.
Així les coses, després de vuit anys fent vi de la Segarra, enguany res. Ara bé, el que em temo és que el pitjor potser encara no ha arribat. Si no plou, alguns ceps acabaran morint. I aquest hivern la feina la tindrem a l’hora de podar. Quants brots deixem en cada cap? Claríssim que no en podem deixar més d’un. La planta s’ha de recuperar. També serà important una bona poda en verd i, més endavant, fer caure fruits per mirar de concentrar el poc suc que doni la planta en pocs raïms, però de qualitat. L’any vinent… a veure com va… s’haurà d’estar atent a la planta…
Els raïms de merlot d’enguany. La gran majoria estaven com aquests. No ho havia vist mai.
A què destinaré la feina aquest any
Vist com està el panorama, he decidit que enguany dedicaré esforços al celler. La collita del 2022 encara reposa en barrica i he pensat de deixar-li un any més. Vull veure com evoluciona el vi en bota durant vint-i-quatre mesos. Aniré informant.
Salut a tothom!