Efímera (III)
EFÍMERA
Ricard Aranda, Alex Oprée, Marta Rodríguez, Jordi Sadurní i Santi Viadiu
Efímera de primavera (març-abril de 1998)
Francisco Gounoud. El papel de mi vida. (Jugant amb pseudònims: temps era temps…)
Així doncs, amb els diners que havíem fet confegint el programa de la Festa Major 1997 vam poder pagar la impressió de la revista i un CD interactiu que l’acompanyava. S’hi podien escoltar sis temes dels grups francesos i catalans. Nosaltres hi vam portar els Hysteriofunk. Finalment, el mes de març dues furgonetes emprenen el camí cap a Lille. En una hi viatjaven els components de l’Efímera i tres persones més i en l’altra els Hysteriofunk. Un cop arribats a Lille ens vam trobar tot el nucli efímer. L’Àlex que havia vingut amb altra gent des d’Alemanya, la Marta que va baixar d’Anglaterra i tota la colla de francesos. Van ser uns dies espatarrants i memorables. Millor no entrar en detalls…
Per acabar, vam tornar a Vilafranca, vam presentar l’Efímera, en vam vendren algunes i ara sí que vam quedar esgotats. Cadascú tenia les seves coses, la màgia es va esvair i aquesta va ser la fi del projecte Efímera. Records inoblidables i tres números fent honor al seu nom i a la seva idea: efímera, quina paradoxa.