El Mozaik multilingue minim fou el primer llibre que em van encarregar. Va ser un goig fer-ne el disseny i la maquetació, gratuïtament és clar. Finalment, podia aplicar tot el que havia llegit fins aleshores sobre tipografia. L’editor, promotor i defensor d’aquest Projekte d’Ortografia Fonetika Europea, en Fonxo Blanc, era amic meu i havia estat un vertader mestre de literatura a l’Institut Eugeni d’Ors.

Així les coses, d’alguna manera havia de començar a fer “currículum” en solitari i amb aquest llibre ho vaig poder fer. A en Fonxo mai li estaré prou agraït que em donés un cop de mà i que confiés en mi aquest encàrrec.

Així les coses, el Mozaik multilingue minim només el podia maquetar a la clàssica, seguint els preceptes defensats per dos grans de la tipografia: Jan Tschichold i Robert Bringhurst. El resultat fou un llibre de proporcions àuries a la pàgina i la caixa de text. Marges amples que deixessin respirar i tipografia romàntica italiana per connotar l’esperit de l’obra i de l’autor. Crec que la forma tipogràfica general del llibre va ajudar a reforçar el convenciment i la rigorositat de les idees que s’hi proposaven. I no era pas fàcil: un projekte, uns pensaments, difícils de pair per massa avançats al seu temps. Quedi clar que comparteixo encara avui completament el fons d’aquesta “noble dèria vilafranquina”, com va dir l’enyorat professor Joan Solà.