L’Alejandro Castañeda, l’enllaç amb el grup d’autors, persona pacient i de tracte familiar i exquisit; la Rosario Alonso, patidora i el rigor en persona; en Pablo Martínez, que malauradament no vaig arribar a conèixer personalment; el gran Jenaro Ortega, l’humanista i pare del grup, culte i d’un humor intel·ligent i irònic; el José Plácido Ruiz Campillo, que anava atabalat perquè estava a punt d’anar a treballar una temporada a la Universitat de Columbia (NY); i per descomptat la Lourdes Miquel, una de les persones que més agraeixo haver tingut el goig de conèixer en aquesta vida. Bona persona, intel·ligent, generosa, d’un humor fi, simpàtica, comprensiva, agradable, detallista… i sense cap mena de dubte, la millor professora d’espanyol per estrangers que mai he conegut. Estic tan content d’haver coincidit amb tu en aquesta vida, Lourdes!

En fi, després d’un duríssim any de treball, a l’inici de l’estiu de l’any 2005 va sortir la GBE. Va tenir un èxit espatarrant. Després de gairebé 15 anys encara avui és l’obra més consultada per professors i alumnes d’espanyol com a llengua estrangera. El disseny original encara aguanta després de tots aquests anys, cosa estranya en una obra d’aquest tipus, i que m’honora. Vaig anar a celebrar el naixement de l’obra a la vora del Daro, al Paseo de los Tristes, a Granada, convidat pels autors.

De seguida es va fer una edició grega i a continuació una de polonesa, tot seguit va venir l’edició nord-americana, l’alemanya, la italiana, la francesa i l’anglesa. Per l’edició nord-americana vaig treballar amb editors de Prentice Hall i per l’alemanya amb editors de l’editorial Klett. Tot un plaer.