Durant aquells dies vaig agrair molt que mon pare em donés consells tècnics i m’ajudes a controlar aquesta fase de l’obra. Ara la feina ja no era tan feixuga com l’anterior però sí que s’havia de ser molt més precís. Ara es construïa, no es destruïa.

Així doncs, quan arribà la primavera del 2006 vam acabar tota la coberta de l’edifici. El resultat fou el que estava previst. El carener continuava a la mateixa alçada, només superat pel badalot de l’escala. Únic element constructiu que contrasta amb la resta de l’edifici.

Com es pot veure a la foto que encapçala aquest article i al plànol de més avall, la teulada posterior es va desplaçar per augmentar l’alçada de la façana del pati.