Netejar, endreçar, llençar…
Així doncs, l’estiu del 2004 me’l vaig passar netejant la casa. Tot i que mirava de conservar el màxim de coses que anava trobant, vaig omplir nou remolcs amb rampoines que no vaig poder aprofitar¹.
Així mateix, també vaig tirar a terra envans i falsos sostres d’alguna estança. L’objectiu era recuperar els espais i sanejar-los. A la vegada que feia la paradoxal “feina bruta” de l’inici de qualsevol restauració que consisteix a netejar, també em vaig dedicar a treure la pintura de totes les bigues de la casa per poder-ne comprovar l’estat de conservació. Una feinada feixuga ara que la miro en la distància, realment.
Carles III i Laurence Sterne
Una de les coses d’aquells dies que em va fer més il·lusió, fou el descobriment de la data que hi havia en una de les bigues de les premses: 1768. Enguany fa 250 anys!
Recordo que fou curiós descobrir com havien cobert el fons de pedra de les premses per no malmetre-les quan les van tapar, i trobar les dues cubelles que ningú sabia que hi eren. Una de pedra i l’altra feta amb cairons. I sens dubte, la traca final: el descobriment de tot l’arc, força malmès, que hi ha a l’actual entrada. Cada dia que hi anava descobria una cosa o altra. Tot això, em produïa molta satisfacció i l’esforç que suposava quedava ben recompensat.
A l’hora de dinar, quan tornava als Botins, explicava amb molta il·lusió el que havia descobert aquell dia. Em vaig fer pesat…
- Això fou degut al fet que els meus avis i besavis, de la casa que procedia a restaurar, en deien “la casa vella” i aquí hi guardaven trastos de tota mena (abans tot es guardava per si de cas) i a més hi emmagatzemaven el gra. Al primer pis hi criaven conills i a baix hi havia l’estable amb el cavall i al cobert alguna cabra i gallines.