La música d'un dia de pluja
Escoltar la música d’un dia de pluja, vull dir, sentir el so de l’aigua, el seu borbolleig produeix una sensació insòlita i agradable a l’hora. Dic insòlita perquè si sou a Cal Cabanyes un dia de pluja, quedareu embadalits en veure caure aigua a doll per dins d’una paret, i agradable perquè el seu so reconforta l’ànim: aigua fresca!
L'epifania de l'aigua
Abans de començar les obres, l’agost del 2005, durant una de les visites que feia a Cal Cabanyes amb en Josep Oller, l’arquitecte, ens va sorprendre una tempesta ràpida i descomunal. Ens vam refugiar al vell cobert que hi havia al patí i des d’allí vam poder veure un potent raig d’aigua que sortia per un forat de la paret. Es tractava de l’antic desguàs de la canalització d’aprofitament de l’aigua que algú va fer construir vés a saber quan.
A la Granada hi cauen uns 500 l/m2 l’any. No és pas massa. I és lògic que antigament la gent d’aquest país se les enginyés per aprofitar l’aigua de pluja. La poca que queia s’havia d’emmagatzemar com fos. No fa pas tants anys que hi ha aigua corrent a les cases de la Granada. Fins que no s’hi van fer les fonts públiques, imagino que els habitants de la Granada devien anar a buscar aigua al Pou Major o a la font dels Pujols. Això significava uns quants viatges en carro a la setmana amunt i avall.
En fi, tornant a aquell dia de pluja i a l’espectacle que contemplàvem en Josep i jo, de seguida es va fer evident i clar que aquell sistema d’aprofitament d’aigua no el podia pas fer desaparèixer amb les reformes de la casa, sinó que també l’havia de reparar i restaurar.
Com funciona el sistema?
Aquesta és una pregunta que em faig sovint, però no és aquí i ara el lloc per dilucidar aspectes sociològics, o filosòfics, sobre la miserable o benaurada existència humana. Bé, ara no toca… tot i que (ho haig de dir) si heu vist la pel·lícula Network de Sidney Lumet, podreu fer-vos una idea exacta i clara sobre el seu funcionament…
Però el que jo vull explicar és com funciona el sistema d’aprofitament d’aigua a Cal Cabanyes. És molt senzill:
Els dies de pluja, l’aigua que s’escola teulada avall cap a la tortugada, és conduïda per una canal fins a una cubeta de pedra que hi ha dins la paret de la cuina. A la cubeta s’hi accedeix per una petita porteta que hi ha a la paret. A la base de la cubeta hi ha dos orificis amples. Per un l’aigua és conduïda cap a fora el pati, i per l’altre es pot dirigir per una canal fins al pou, o millor dit, la cisterna.
El fet que la cubeta tingui dos forats té una senzilla i asèptica explicació: Antigament, la primera aigua de pluja no s’aprofitava. Si feia molts dies que no havia plogut, es tapava el forat de la conducció cap al pou i es deixava que la pluja netegés la teulada de pols i grava. Una vegada neta, es canviava el tap de lloc i es feia anar l’aigua cap al pou.
Al fer les reformes vam aprofitar per canalitzar l’aigua dels dos vessants de la teulada cap al pou, doblant-ne així la seva capacitat. Actualment podem aprofitar l’aigua que cau en els 155 m2 de teulada i terrat. Això vol dir que si la mitjana de litres que cauen a la Granada són uns 500l/m2, a Cal Cabanyes, al llarg de l’any podem emmagatzemar uns 77.500 litres d’aigua, o cosa que és el mateix: disposem d’uns 212 litres d’aigua al dia. No està malament.
L’obra de canalització fou d’envergadura, tal com podeu veure a les imatges al damunt d’aquests paràgrafs. Per sort no hi havia paviment a bona part de la planta baixa de la casa o sigui que “només” vam fer una bona rasa per col·locar les canonades d’aigua de pluja i d’aigües residuals.
Però aquí no es va acabar tot. El 2013 vaig decidir netejar el pou de tots els llots acumulats al llarg dels anys. Va sortir una bona pila de fang i vam rescatar alguns objectes que havien caigut al pou. El que ens va fer més gràcia fou trobar una ampolla de “La Casera” intacta i que guardo sense obrir. Vés a saber quant de temps s’hi va passar al pou. Imagino que se’ls hi va escapar de dins la galleda que posaven al pou per refredar ampolles a l’estiu quan a les cases encara no hi havia neveres.
Però el que més em va meravellar de la cisterna, fou la forma perfectament esfèrica, d’uns 5 metres de diàmetre, a la seva part inferior.
Un altre element que vam restaurar el pare i jo fou l’antiga bomba d’aigua. Jo em vaig encarregar de desmuntar-la i netejar-la i el pare va fer una rèplica exacta d’una tapa de ferro de l’excèntrica que s’havia trencat. També vam haver d’encarregar a un taller de Badalona una junta de cuir pel pistó. La bomba d’aigua ja està en funcionament i és una de les “joguines” que més curiositat provoca a la mainada que ve a Cal Cabanyes. Donen voltes al volant i al cap de poc surt aigua per un tub que desguassa al safareig. Els hi fa gràcia. Funciona!
Per acabar, us convido a escoltar la música d’un dia de pluja a Cal Cabanyes. Aquí sota hi teniu un vídeo. Sentireu l’aigua que cau. Tanmateix, escoltar-ho en directe és una experiència que no s’oblida. Si voleu, hi sou tots convidats.
Fins ben aviat!